Rastre - Maggie Stiefvater

Títol català: Rastre
Títol castellà: Rastro
Títol original: Linger
Autor/a: Maggie Stiefvater
Traductor/s: Montse Molist Forcada
Any de publicació: 2010
Editorial: Cruïlla
Nº de pàgines: 444
Preu: 15,95 €
Enquadernació: Rústica amb solapes

Segona part de Tremolor, en la qual la Grace i en Sam han de continuar lluitant contra les forces de la natura i contra els prejudicis socials, per mantenir el seu amor i reforçar el vincle que els uneix. Ara, en Sam ja ha abandonat per sempre més la forma de llop i és un humà. Però la Grace comença a notar uns símptomes estranys i nota que el seu cos es va transformant. Què significa, això?

Aquest segon volum és més coral, algun personatge secundari anterior cobra força i protagonisme. Però sobretot sorgeix un de nou, que amb prou feines va mostrar el seu pelatge en l'anterior llibre. Cole és una autodestructiva estel del rock, que desitja l'oblit proporcionat per la licantropia.

En Sam i la Grace continuen amb la seva història, tractant d'aprofitar les febles esperances de futur que semblen obrir-se davant ells. El seu somni d'estar junts s'enfronta a molts desafiaments, el pitjor d'ells és alguna cosa que creien tenir superat. Grace oculta un secret, el temps sembla ser cada vegada més curt, la vida se li escorre entre els dits.

Sabrem molt més sobre la cura i la malaltia, cada nova dada és més preocupant que l'anterior. Moltes amenaces es cerneixen sobre la llopada i els protagonistes. En Sam i la Grace al costat d’en Cole i la descreguda Isabel, hauran d'afrontar novament situacions desesperades mentre tracten de mantenir el secret dels homes llops.

En Cole pot ser part del problema o de la solució, una tensió creixent que condueix a un impactant final, que deixa molts dubtes en l'aire.

M'agrada que en aquesta segona part la història hi hagi evolucionat juntament amb els personatges, fugint del típic final feliç. No és merament un llibre de transició, canvien moltes coses però l'estil es manté ferm. Això sí, el final és més obert que en Tremolor, anant cap a la tercera part.

Este segundo volumen es más coral, algún personaje secundario anterior cobra fuerza y protagonismo. Pero sobre todo surge uno nuevo, que apenas mostró su pelaje en el anterior libro. Cole es una autodestructiva estrella del rock, que desea el olvido proporcionado por la licantropía.

Sam y Grace continúan con su historia, tratando de aprovechar las débiles esperanzas de futuro que parecen abrirse ante ellos. Su sueño de estar juntos se enfrenta a muchos desafíos, el peor de ellos es algo que creían tener superado. Grace oculta un secreto, el tiempo parece ser cada vez más corto, la vida se le escurre entre los dedos.

Sabremos mucho más sobre la cura y la enfermedad, cada nuevo dato es más preocupante que el anterior. Muchas amenazas se ciernen sobre la manada de lobos y los protagonistas. Sam y Grace junto a Cole y la descreída Isabel, deberán afrontar nuevamente situaciones desesperadas mientras tratan de mantener el secreto de los hombres lobos.

Cole puede ser parte del problema o de la solución, una tensión creciente que conduce a un impactante final, que deja muchas dudas en el aire.

Me gusta que en esta segunda parte la historia haya evolucionado junto con los personajes, huyendo del típico final feliz. No es meramente un libro de transición, cambian muchas cosas pero el estilo se mantiene firme. Eso sí, el final es más abierto que en Temblor, yendo de cabeza hacia la tercera parte.