La peculiar història de l'Ava Lavendre - Leslye Walton

Títol català: La peculiar història de l'Ava Lavender
Títol original: The Strange and Beautiful Sorrows of Ava Lavender
Autor/a: Leslye Walton
Traductor/s: Montse Molist Forcada
Any de publicació: 2014
Editorial: Cruïlla
Col·lecció: Camp a través
Nº de pàgines: 334
Preu: 14,94 €
Enquadernació: Rústica amb solapes

L’Ava Lavender neix en un hospital de Seattle amb un tret que la ciència no havia vist encara. Neix amb ales, ales d’ocell. Fins aleshores, mai cap ésser humà no havia nascut amb el membre d’una au ni de cap altra bèstia, i tot i que el cas és del tot inusual, els metges tenen clara una cosa: no poden separar la nena de les ales. Una part no pot viure sense l’altra. I així creix l’Ava, amb dues ales d’ocell enganxades a l’esquena.

Des de la maduresa, l’Ava es proposa investigar les arrels de la seva família per descobrir i entendre qui és ella i d’on ve. El que troba són tres generacions de dones potents i alhora somiadores, singulars i màgiques, que sempre s’han deixat guiar per la follia de l’amor.

Aquest viatge fascinant a les arrels de la família de l’Ava Lavender, ens porta del centre d’Europa als Estats Units, de Nova York a Seattle, i té com a teló de fons els grans esdeveniments del segle XX: les migracions cap al Nou Món, la Primera i la Segona Guerra Mundial, el Vietnam, etc.

El dolor i la passió de l’amor conviuen en aquesta hipnòtica saga generacional, que ens explica la peculiar història de l’Ava Lavender, la nena que neix amb ales d’ocell i que lluita per ser una nena normal. Realisme màgic i prosa lírica en estat pur.

Aquest llibre m'ha impressionat, destil·la poesia en cadascuna de les seves línies. Les descripcions són preciosistes, el realisme màgic impregna les seves pàgines, relatant-nos una sorprenent saga familiar protagonitzada per peculiars dones plenes d'amor i sorpreses. Els personatges masculins no solen estar a la seva altura i difícilment les entén, això quan no són absolutament negatius.

És fabulós i commovedor la manera en què se'ns mostra l'amor, com una força aclaparadora que sacseja els mateixos fonaments dels personatges. Els més increïbles esdeveniments són narrats d'una forma que els fa quotidians. Se sap que no és normal el que succeeix, els propis protagonistes ho intueixen, però l'ésser humà és capaç d'acceptar qualsevol cosa si les condicions són propícies.

La novel·la es remunta cap a enrere en la nissaga familiar perquè comprenguem com es va poder arribar a cert punt decisiu en la vida de l’Ava. Res succeeix sense motiu i els fantasmes familiars per molt que s'ignorin acompanyen tots els quefers del singular elenc protagonista.

M'encanta tot del llibre, sóc molt fan d'aquest estil narratiu que troba el seu màxim exponent en “Cent anys de solitud”. En aquesta ocasió no sabria bé que destacar, però haig de dir que les descripcions dels meravellosos productes de l'obrador de la matriarca de la família han despertat el meu apetit. I per descomptat m'han commogut profundament molts dels luctuosos successos que han afligit a aquestes valentes dones. Us ho recomano, és un llibre que mereix la pena.

Este libro me ha impresionado, destila poesía en cada una de sus líneas. Sus descripciones son preciosistas, el realismo mágico impregna sus páginas, relatándonos una asombrosa saga familiar protagonizada por peculiares mujeres llenas de amor y sorpresas. Los personajes masculinos no suelen estar a su altura y difícilmente las entiende, eso cuando no son absolutamente negativos.

Es fabuloso y conmovedor el modo en que se nos muestra el amor, como una fuerza arrolladora que sacude los mismos cimientos de los personajes. Los más increíbles acontecimientos son narrados de una forma que los hace cotidianos. Se sabe que no es normal lo que sucede, los propios protagonistas lo intuyen, pero el ser humano es capaz de aceptar cualquier cosa si las condiciones son propicias.

La novela se remonta hacia atrás en la historia familiar para que comprendamos como se pudo llegar a cierto punto decisivo en la vida de Ava. Nada sucede sin motivo y los fantasmas familiares por mucho que se ignoren acompañan todos los quehaceres del singular elenco protagonista.

Me encanta todo del libro, soy muy fan de este estilo narrativo que encuentra su máximo exponente en “Cien años de soledad”. En esta ocasión no sabría bien que destacar, pero tengo que decir que las descripciones de los maravillosos productos del obrador de la matriarca de la familia han despertado mi apetito. Y por supuesto me han conmovido profundamente muchos de los luctuosos sucesos que han aquejado a estas valientes mujeres. Os lo recomiendo, es un libro que merece la pena.