La rebel·lió catalana - Antonio Baños

Títol català: La rebel·lió catalana
Autor: Antonio Baños
Any de publicació: 2013
Editorial: labutxaca
Temàtica: No ficció  
Nº de pàgines: 251
Preu: 14,90 €
Enquadernació: Rústica

«Aquest és un llibre sobre Catalunya i el seu destí com a nació. Una reflexió periodística sobre els motius i les raons que acumulen els que creiem en les bondats evidents d’un procés d’independència. El llibre, ja ho llegireu, no té pretensions científiques, ni mètodes acadèmics, ni dades exhaustives. És un conjunt d’idees per fer més fàcils, relaxades i engrescadores la discussió i la reflexió. Servidor, mig de Nou Barris, mig de Sant Andreu, és un català dels de tota la vida. És a dir, amb els quatre avis de fora. Mai, ni un quart d’hora, he estat nacionalista. Sóc d’aquells a qui les pàtries perdudes i llunyanes els fan més mandra que les futures i possibles. Sóc dels que creu que la rebel·lió catalana ha de ser completa i ha de portar-nos a reconstruir tots els discursos i totes les realitats. Sistema productiu inclòs. Tot alhora. I amb alegria.» 

Amb aquestes paraules Antonio Baños presenta La rebel·lió catalana, un llibre que posa els punts sobre les is perquè tothom, sigui de l’opinió que sigui, conegui els arguments i les raons que han portat a milers de catalans a voler ser independents. 

 

Entenc que aquest llibre pugui ser bastant polèmic fora de l'àmbit independentista català. Però la polèmica en democràcia és un exercici saludable, o almenys així hauria de ser, encara que més aviat, més que polèmica entesa en el sentit de discutir, hauria de servir per donar a conèixer l'opinió real d'un gran sector de la societat. 

Es pot estar en contra o a favor de les idees aquí exposades, o estar d'acord amb alguna i en canvi rebutjar unes altres. La veritable prova de la solvència i maduresa política, penso que resideix a ser capaç de contemplar i escoltar realment totes les opinions sense posar el crit en el cel. Això marcarà la diferència essencial a l'hora d'afrontar els nostres desacords, si som capaços de tenir seny i sentit comú sabrem resoldre el problema civilizadament, perquè en cas contrari caurem en velles e incivilizades pautes del nostre passat, que mai van ser capaçes de solucionar res i tan sol van provocar desastres. 

El llibre parla alt i clar, però sense fanatismes, posa multitud d'exemples i cites que recolzen les seves tesis. Tot això, de forma rigorosa sense caure en academicismes ni dades tècniques macroeconòmiques ni microeconòmics, com aquells que tan sovint se citen d'una i una altra part per justificar les diferents postures. Sens dubte, la llibertat veritable també és una cosa de sentiments, no solament de viure més o menys ben, i sobre els sentiments ningú mana. 

La meva opinió personal és que tot model polític és susceptible de millorar, ningú té en exclusiva la fórmula magistral per solucionar tots els problemes. M'agrada que l'autor digui que és perillós construir alguna cosa simplement amb idees, cal posar més coses en el projecte. No passa res per modificar en la mesura del possible, aquelles lleis o situacions que s'hagin tornat un obstacle per al benestar dels ciutadans. Sempre, clar és, procurant el màxim enteniment i consens. 

No és el mateix voler que els altres facin alguna cosa o deixin de fer-ho, que dir jo ho vull fer. Una cosa sembla més imposada i l'altra sembla voluntat pròpia. 

No sóc catalana, realment no puc parlar del sentiment català, però és desgavellat no voler entendre que existeix tant en un sentit com en un altre. Crec que és alguna cosa que concerneix més als catalans que a la resta d'Espanya, i està convertint-se en alguna cosa desproporcionat no comprensible en altres països amb més tradició democràtica. A Canadà, la zona francòfona de Quebec ha fet diversos referèndums i no ha passat res ni s’ha acabat el món, Puerto Rico també s'ha plantejat diverses vegades la seva relació amb Estats Units per mitjà de les urnes, i això tan sol són alguns exemples. Qui sap, si aconsegueixen el que volen igual resulta que veiem les bondats del que han construït i els altres acabem construint el nostre propi model de convivència. 

Cal ser valents i generosos, tenir la ment oberta i acceptar democràticament les decisions dels altres. Per a això és recomanable conèixer totes les opinions, encara que solament fora per aquest motiu mereix la pena llegir aquest llibre, perquè com ve a dir l'autor, podria succeir que els que defensen a ultrança la idea d'una Espanya trasnuitada, imperialista i indissoluble, acabin per provocar més afany independentista que els propis idearis independentistes.

Entiendo que este libro pueda ser bastante polémico fuera del ámbito independentista catalán. Pero la polémica en democracia es un ejercicio saludable, o al menos así debería ser, aunque más bien, más que polémica entendida en el sentido de discutir, debería servir para dar a conocer la opinión real de un gran sector de la sociedad. 

Se puede estar en contra o a favor de las ideas aquí expuestas, o estar de acuerdo con alguna y en cambio rechazar otras. La verdadera prueba de la solvencia y madurez política, pienso que reside en ser capaz de contemplar y escuchar realmente todas las opiniones sin poner el grito en el cielo. Eso marcará la diferencia esencial a la hora de afrontar nuestros desencuentros, si somos capaces de tener cordura y sentido común sabremos resolver el problema civilizadamente, porque de lo contrario caeremos en viejas e incivilizadas pautas de nuestro pasado, que nunca fueron capaces de solucionar nada y tan solo provocaron desastres. 

El libro habla alto y claro, pero sin fanatismos, pone multitud de ejemplos y citas que apoyan sus tesis. Todo ello, de forma rigurosa sin caer en academicismos ni datos técnicos macroeconómicos ni microeconómicos, como aquellos que tan a menudo se citan de una y otra parte para justificar las diferentes posturas. Sin duda, la libertad verdadera también es una cosa de sentimientos, no solamente de vivir más o menos bien, y sobre los sentimientos nadie manda. 

Mi opinión personal es que todo modelo político es susceptible de mejorar, nadie tiene en exclusiva la fórmula magistral para solucionar todos los problemas. Me gusta que el autor diga que es peligroso construir algo simplemente con ideas, hay que poner más cosas en el proyecto. No pasa nada por modificar en la medida de lo posible aquellas leyes o situaciones que se hayan vuelto un obstáculo para el bienestar de los ciudadanos. Siempre, claro, procurando el máximo entendimiento y consenso. 

No es lo mismo querer que los demás hagan algo o dejen de hacerlo, que decir yo lo quiero hacer. Una cosa parece más impuesta y la otra parece voluntad propia. 

No soy catalana, realmente no puedo hablar del sentimiento catalán, pero es descabellado no querer entender que existe tanto en un sentido como en otro. Creo que es algo que atañe más a los catalanes que al resto de España, y está convirtiéndose en algo desproporcionado no entendible en otros países con más tradición democrática. En Canadá, la zona francófona de Quebec ha hecho varios referéndum y no ha pasado nada ni se ha acabado el mundo, Puerto Rico también se ha planteado varias veces su relación con Estados Unidos por medio de las urnas, y eso tan solo son algunos ejemplos. Quién sabe, si consiguen lo que quieren igual resulta que vemos las bondades de lo que han construido y los demás acabemos construyendo nuestro propio modelo de convivencia. 

Hay que ser valientes y generosos, tener la mente abierta y aceptar democráticamente las decisiones de los demás. Para esto es recomendable conocer todas las opiniones, aunque solo fuera por este motivo merece la pena leer este libro, porque como viene a decir el autor, podría suceder que los que defienden a ultranza la idea de una España trasnochada, imperialista e indisoluble, acaben por provocar más afán independentista que los propios idearios independentistas.