Buscant l'Alaska - John Green

Títol català: Buscant l'Alaska
Títol original: Looking for Alaska
Autor: John Green
Any de publicació: 2014
Editorial: Fanbooks
Nº de pàgines: 348
Preu: 14,90 €
Enquadernació: Rústega amb solapes

En Miles Halter viu obsessionat per les darreres paraules de personatges famosos i se sent cansat d’una existència segura i monòtona. Marxa a l’internat de Culver Cree amb l’esperança de trobar el que el poeta François Rabelais anomenava el «Gran Potser». Aviat es troba immers en un món ple de disbauxa i probablement desequilibrat, perquè al final del passadís hi viu l’Alaska Young, una noia guapíssima, intel·ligent, autodestructiva, sonada i fascinant, que arrossegarà en Miles al seu món i li obrirà les portes del Gran Potser. Llavors...

Després. Ja res no tornarà a ser igual.

Cada llibre que llegeixo de John Green es fa més palès la seva habilitat per enfocar des de diferents aspectes d'un moment concret de la vida dels joves, les novel·les de l'autor semblen especialment dedicades a aquest tema.

Sempre és un plaure llegir un llibre de John Green, retrata com a pocs aquests instants crucials en què es comença a deixar de ser un nen i es donen els primers i vacil·lants passos cap a l'edat adulta. Tot és més difícil i tremend, qualsevol problema adquireix proporcions gairebé apocalíptiques. Per descomptat, alguna cosa tan essencial com l'amor i l'amistat sol ser prioritari, així com prendre decisions crucials o la necessitat de triar encertadament.

En aquest cas se li ha de sumar una experiència traumàtica. Pot semblar recurrent l'ús que fa l'autor d'aquests temes en concret, però mai busca els llocs comuns ni les respostes fàcils, demostrant que amb qualitat i saber fer es poden explicar bones històries. Potser semblants, però molt diferents en el fons, els personatges són sempre únics i ben definits. Els protagonistes tenen qualitats que els fan especials com, m'agradaria pensar, que en aquesta època de la nostra vida tenim tots. En ocasions poden semblar rareses o peculiaritats, però aquestes coses formen el nostre caràcter.

En aquesta ocasió la història apareix clarament dividida en un abans i un després. Un fet traumàtic s'anuncia des del propi encapçalament de cada capítol, alguna cosa que marca per sempre. Perquè encara que pot superar-se la situació i fins i tot s'oblidi el rostre de les amistats, hi ha coses que indubtablement ens deixaran cicatrius indelebles en la nostra psique.

El personatge d'Alaska pot ser controvertit, es nota que l'autor ho escriu més des de la perspectiva masculina del protagonista. Això no vol dir per res que sigui masclista, simplement si és un adolescent que ens explica les coses tindrà unes limitacions pròpies de l'edat.

El llibre, com sol ser recurrent en tot el que he llegit d'aquest autor, té moltes curiositats. L’estranya afició del protagonista per les últimes paraules ens deixa més d'una sorpresa. A més, hi ha unes cites interessants i algunes reflexions i paràboles procedents de la saviesa Sufí, que trobo molt destacables.
 

<<Abocaré aquesta galleda sobre l’infern per apagar-ne les flames, i després incendiaré les portes del paradís amb la torxa. D’aquesta manera, la gent no estimarà Déu per l’anhel d’anar al paradís o la por d’anar a l’infern, sinó que l’estimarà pel sol fet de ser Déu>>

M'agrada aquest llibre, fins ara tot el que he llegit de l'autor ha merescut la pena. Et pot agradar més unes històries que unes altres, odiar o estimar als seus diferents personatges, però aconsegueix el que es proposa i això és el que importa al cap i a la fi, que els lectors gaudeixin i es respecti la seva intel·ligència en tot moment.

Cada libro que leo de John Green se hace más patente su habilidad para enfocar desde distintos aspectos de un momento concreto de la vida de los jóvenes, las novelas del autor parecen especialmente dedicadas a este tema.

Siempre es un placer leer un libro de John Green, retrata como pocos esos instantes cruciales en que se empieza a dejar de ser un niño y se dan los primeros y titubeantes pasos hacia la edad adulta. Todo es más difícil y tremendo, cualquier problema adquiere proporciones casi apocalípticas. Por supuesto, algo tan esencial como el amor y la amistad suele ser prioritario, así como tomar decisiones cruciales o la necesidad de elegir acertadamente.

En este caso se le ha de sumar una experiencia traumática. Puede parecer recurrente el uso que hace el autor de estos temas en concreto, pero nunca busca los lugares comunes ni las respuestas fáciles, demostrando que con calidad y saber hacer se pueden contar buenas historias. Quizás parecidas, pero muy diferentes en el fondo, los personajes son siempre únicos y bien definidos. Los protagonistas tienen cualidades que los hacen especiales cómo, me gustaría pensar, que en esa época de nuestra vida todos tenemos. En ocasiones pueden parecer rarezas o peculiaridades, pero estas cosas forman nuestro carácter.

En esta ocasión la historia aparece claramente dividida en un antes y un después. Un hecho traumático se anuncia desde el propio encabezamiento de cada capítulo, algo que marca para siempre. Porque aunque se supere la situación e incluso se olvide el rostro de las amistades, hay cosas que indudablemente nos dejarán cicatrices indelebles en nuestra psique.

El personaje de Alaska puede ser controvertido, se nota que el autor lo escribe más desde la perspectiva masculina del protagonista. Esto no quiere decir para nada que sea machista, simplemente si es un adolescente que nos cuenta las cosas tendrá unas limitaciones propias de la edad. El libro, como suele ser recurrente en todo lo que he leído de este autor, tiene muchas curiosidades. La extraña afición del protagonista por las últimas palabras nos deja más de una sorpresa. Además, hay unas citas interesantes y algunas reflexiones y parábolas procedentes de la sabiduría Sufí, que encuentro muy destacables.

Me gusta este libro, hasta ahora todo lo que he leído del autor ha merecido la pena. Te puede gustar más unas historias que otras, o amar u odiar a sus distintos personajes, pero logra lo que se propone y eso es lo que cuenta al fin y al cabo, que los lectores disfruten y se respete su inteligencia en todo momento.