Delirium - Lauren Oliver

Títol català: Delirium
Títol castellà: Delirium
Títol original: Delirium
Autor: Lauren Oliver
Any de publicació: 2011
Editorial: Cruïlla
Nº de pàgines: 411
Preu: 15,95 €
Enquadernació: Rústica amb solapes

Trilogia Delirium:
Delirium
Pandemònium
Rèquiem

En un món dominat per una dictadura i on lamor ha estat diagnosticat com una malaltia perillosa considerada lorigen de tots els mals de la humanitat, a la Lena li falten 95 dies per a la cura, una operació obligatòria per extirpar tot rastre de la malaltia i entrar a formar part duna societat somorta i sotmesa, on tothom té el camí marcat i sempre ha dobeir ordres. Però llavors coneix l'Alex, un membre de la resistència.

Feia temps que desitjava posar-me a llegir aquesta novel·la, m'intrigava el seu plantejament inicial i volia veure com es desenvolupava la trama. La idea de considerar a l'amor com una malaltia origen de la majoria dels mals de la societat em semblava bastant atraient.

Sóc fan de les distopies en general, m'agrada la forma en què es retraten imaginàries societats possibles que evolucionen a partir de les més diverses premisses. Es poden crear tot tipus de situacions, que ens serveixen per advertir-nos de perills molt reals presents en la nostra pròpia societat.

M'agrada com l'autora ha sabut reflectir una societat sense amor. No sé si els tics dictatorials, dels quals ens parla l'obra, són el producte d'aquesta societat que ha eliminat els impulsos amorosos i amb això els sentiments. O per contra, la deriva dictatorial és la que ha impulsat l'eliminació de l'amor com a mètode per controlar als ciutadans. Crec que una societat en la qual l'amor és eliminat sistemàticament seria encara més inhumana i repressiva que la reflectida en aquestes pàgines. L'amor pot ser font de problemes, però és sens dubte una de les causes principals que ens fa humans i dóna sentit a la vida.

La novel·la presenta uns personatges típics, però interessants i ben desenvolupats. Una història d'amor prohibida i perillosa no podria faltar en una obra d'aquest gènere, màxim quan el llibre va d'una societat que persegueix l'amor com a font de tots els mals. Un punt molt important al seu favor, és que la protagonista no sigui perfecta, té moltes qualitats però també molts dubtes i el que ella mateixa considera defectes. És d'agrair que no sigui la més maca ni la més llesta, tampoc és la més valenta ni la que té els millors superpoders, com massa sovint succeeix amb les heroïnes. Un altre personatge que m'ha entendrit és la Gracie, manté una relació molt especial amb la protagonista.

Al meu entendre, el millor de l'obra resideix en la narració i desenvolupament dels aspectes de la societat, magistralment relatats per l'autora. Per a això, són molt útils els inicis de cada capítol amb fragments molt il·lustratius dels llibres i obres que conformen el pensament d'aquesta inquietant Amèrica del Nord distòpica.

En una obra recomanable, recorda a altres obres com a Junts o El Jurament, per citar només algunes. És intel·ligent i original, un fantàstic començament que deixa la història en un punt perfecte per fer-te desitjar llegir més i endinsar-te en aquesta prometedora trilogia.

Hacía tiempo que deseaba ponerme a leer esta novela, me intrigaba su planteamiento inicial y quería ver como se desarrollaba la trama. La idea de considerar al amor como una enfermedad origen de la mayoría de los males de la sociedad me parecía bastante atrayente.

Soy fan de las distopías en general, me gusta la forma en que se retratan imaginarias sociedades posibles que evolucionan a partir de las más diversas premisas. Se pueden crear todo tipo de situaciones, que nos sirven para advertirnos de peligros muy reales presentes en nuestra propia sociedad.

Me gusta como la autora ha sabido reflejar una sociedad sin amor. No sé si los tics dictatoriales, de los que nos habla la obra, son el producto de esta sociedad que ha eliminado los impulsos amorosos y con ello los sentimientos. O por el contrario, la deriva dictatorial es la que ha impulsado la eliminación del amor como método para controlar a los ciudadanos. Creo que una sociedad en la que el amor es eliminado sistemáticamente seria todavía más inhumana y represiva que la reflejada en estas páginas. El amor puede ser fuente de problemas, pero es sin duda una de las causas principales que nos hace humanos y da sentido a la vida.

La novela presenta unos personajes típicos, pero interesantes y bien desarrollados. Una historia de amor prohibida y peligrosa no podría faltar en una obra de este género, máxime cuando el libro va de una sociedad que persigue el amor como fuente de todos los males. Un punto muy importante a su favor, es que la protagonista no sea perfecta, tiene muchas cualidades pero también muchas dudas y lo que ella misma considera defectos. Es de agradecer que no sea la más guapa ni la más lista, tampoco es la más valiente ni la que tiene los mejores superpoderes, como demasiado a menudo sucede con las heroínas. Otro personaje que me ha enternecido es Gracie, mantiene una relación muy especial con la protagonista.

En mi opinión, lo mejor de la obra reside en la narración y desarrollo de los aspectos de la sociedad, magistralmente relatados por la autora. Para ello, son muy útiles los inicios de cada capítulo con fragmentos muy ilustrativos de los libros y obras que conforman el pensamiento de esta inquietante Norteamérica distópica.

En una obra recomendable, recuerda a otras obras como Juntos o El Juramento, por citar algunas. Es inteligente y original, un fantástico comienzo que deja la historia en un punto perfecto para hacerte desear leer más y adentrarte en esta prometedora trilogía.